Login

 

cfa-elstarongers@xtec.cat
  93 799 46 04
El dia de Sant Jordi el grup de català 2 tarda vam sortir de l’aula per visitar les dependències municipals de la Riera, aprofitant les visites concertades del dia de portes obertes. Ens va rebre l’alcalde que fou el nostre ciceró per les estances de l’edifici.
Vam poder veure el magnífic sostre de fusta de Puig i Cadafalch de la Sala de plens i l’interessantíssim plànol de Mataró del segle XIX on s’intueixen les línies urbanístiques del que ara és la tramat urbà d’aquesta gran ciutat.
Al vestíbul, els gegants, nans i capgrossos, dracs i dragalió van ajudar a la festa. Abans d’entrar havíem caminat pel carrer Barcelona i ens van cridar l’atenció les seves peculiars persianes; les peixateries velles, fins arribar al llenç de muralla. En sortir ens vam deixar portar per la riuada i vam ser unes més entre la gent, llibres i roses que baixava per la Riera.

Ajuntament de Mataró         Detall sostre de la Sala de Plens 

Us convidem a participar en l'Acte de retrobament de tothom qui en algun moment d'aquest 35 anys d'història ha participat i ha format part de la comunitat educativa de l'Escola.

Dia: divendres 9 de maig
Hora: a 2/4 de 8 del vespre
Lloc: al pati de l'escola



Actuació musical del DUO integrat per Albert Bendicho (saxo) i Lluís Murillas (guitarra).
També hi haurà un parlament i pica-pica.
Aprofitarem l'acte per fe la lectura del Manifest d'adhesió a la Xarxa Europea d'Escoles sense racisme.



El proppassat dia 29 de març de 2014, el Grup de Lectura Tarongers vam fer la visita al Barri Gòtic de Barcelona; durant la qual vam reviure alguns dels escenaris de la novel·la històrica d'Ildefonso Falcones: “La catedral del Mar” . El barri gòtic és un teixit atapeït de cases altes, carrers estrets amb poca llum i placetes minúscules, els noms dels quals ens recorden el passat gremial del barri floreixent que volia fer-se veure i sentir.
Santa Maria del Mar sobresurt d'aquest laberint com a símbol de la força constructiva del poble i de les espatlles dels bastaixos que van portar a coll les pedres que ho feren possible.
La visita guiada pels llocs emblemàtics va adquirir més força quan vam arribar a la Catedral del mar. La portalada, la torre i els vitralls. Un cop dins la nau és l'amplitud i els nervis de les columnes i Santa Maria al fons que espera i acull. Finalment, vam baixar a la cripta. Ja no podíem arribar fins més enllà de la història.


La funció social de l’escola ha de canviar. Això és el que comenta el pedagog Jaume Carbonell en el marc de l’acte inaugural del 35è aniversari de les escoles públiques que es va fer el passat 18 de març.  Segons comenta Jaume Carbonell, fins al moment els centres educatius tenien com a missió transmetre coneixements a través dels mestres però cal tenir en compte que a dia d’avui hi ha molts altres agents externs també poden fer aquesta tasca i per tant cal que les escoles s’adaptin a aquest nou context.


Des de l'àrea de comunicació de Formació Instrumental 3 Tarda, el dia 27 de març visitem l'exposició de Josefa Tolrà, a Can Palauet.
Ens van impressionar molt tots els quadres. Són diferents. Les pintures són irreals, es veuen colors difusos, algunes imatges són sobrenaturals. Els quadres estan molt elaborats, fets amb ratlletes molt petites fins a formar una figura. Impacten les cares, molt tristes i angoixades, els colors molt intensos i els ulls molt grans. Dibuixa i pinta els seus somnis en uns quaderns.
Després de la mort dels seus fills ella es va sentir perduda amb un dol molt intens. Des d'aleshores comença a treure línies, primer confuses i fosques, poc a poc, desprèn formes equilibrades, convulses, estranyes, belles. Josefa ens ha semblat una persona avançada al seu temps. És aguda perquè es fixa en tots els detalls. És agosarada i demostra una cultura pel seu saber fer, és precisa i segura dels pensaments que transmet, sembla que pinti formes i figures que vénen de l'altre món.
Recordem el quadre: La dama de los abalorios que està a la sala de la llum, on hi ha una col·lecció de personalitats magnífica, personatges enigmàtics, els braços s'acaben e forma d'urpes o de rodes o de res, és com si les seves mans es trobessin en l'aire a mig camí entre la dama que pinta i les dames pintades bellament amb una estètica brillant i melancòlica. Al final de la seva vida, fa costura i broda els mocadors molt elaborats amb imatges com els seus quadres.
No és una artista interessada perquè la seva obra es va cedir i no va voler que es vengués. En aquests moments part de la seva obra es troba al Museu Reina Sofía. Les seves pintures travessaran els segles.