Login

 

cfa-elstarongers@xtec.cat
  93 799 46 04

Un any més, el primer trimestre es tanca amb una festa molt especial. Les actuacions dels alumnes marquen la tònica d’aquest esdeveniment. Cada grup regala una cançó de Nadal, un poema o uns bons desitjos a la resta de companys. La il·lusió i les ganes de participar de la festa han estat latents en l’ambient les darreres setmanes, ja que pels passadissos es respiraven assajos i aires nadalencs.

Ara ja hi som. Més de 200 alumnes es reparteixen entre els torns horaris de tarda i vespre per compartir amb els seus companys i companyes el que serà el comiat del primer trimestre. Després de les actuacions fem ‘cagar el tió’, que ens delecta amb un berenar molt festiu: polvorons, torrons, fruits secs, neules i bombons. A continuació hem pogut ballar, xerrar amb els companys, riure i acabar la celebració amb molt bon gust de boca.

Dins de les activitats culturals extraescolars programades per l’Escola, aquest curs hem organitzat l’assistència a una representació teatral de les organitzades per la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, es tracta de l’obra Adreça desconeguda, una de les obres de la programació estable del Teatre Monumental de la temporada setembre-desembre del 2013.

Fou una sortida oberta a la participació d’alumnes de tota l’escola. Hi hagué una inscripció de 28 persones procedents dels diferents ensenyaments impartits: anglès, informàtica, instrumental, GES, grup de lectura, etc., als quals acompanyaren dos membres del claustre de professors.

Adreça desconeguda, és l’adaptació al teatre de l’obra de l’escriptora nord-americana Kathrine Kressmann Taylor, publicada l’any 1938. Es tracta d’una novel·la epistolar, un intercanvi de cartes entre dos amics que s’han separat i que no volen perdre el contacte. Lluís Homar, que a més de dirigir l’obra, interpreta el paper de l’alemany Martin Schulse, que retorna a Alemanya, i Max Eisenstein, jueu, que es queda als Estats Units, per vetllar pel negoci comú.

L’acció transcorre durant els anys de la creació del Tercer Reich d’ençà 1933, ideologia que interferirà la relació dels dos amics, tendra i familiar en les seves primeres cartes, que bascularà cap a l’horror i esmicolarà l’amistat fins a la tragèdia final.

Fou una obra dialogada, amb només dos actors, d’una hora i cinc minuts de duració sense entreacte, amb un escenari i il·luminació molt simples i simbòlics que aniran variant a mesura que es va complicant la trama. No es va fer gens pesada per a cap espectador, va mantenir la tensió i l’atenció tot el temps. Diríem que va enganxar des del principi. A tots els nostres espectadors els va satisfer sobremanera.

En acabada la representació, els actors oferiren un petit col·loqui amb el públic que volgué quedar-se.



Ahir, vam anar a la gravació de tres programes de El Gran Dictat, un programa concurs de TV3.
 
Ens van venir a buscar a l’escola amb un autocar a les 5 de la tarda i ens van deixar als estudis de Triacom, a Barcelona. Allà vam conèixer l’Òscar Dalmau, el presentador del programa, les regidores i en Ferran, l’animador, que ens va fer riure molt i ens anava explicant l’entrellat de tot el que anava passant a plató i entre bastidors. Vam tornar a casa cap a les 10 de la nit. 

Cada inici de curs, fem una xerrada/debat a tall d'inauguració del curs. Sempre intentem tractar temes que puguin ser d'interès per a tothom.

Enguany ens ha acompanyat el Luis Miguel Narbona. Ell és antropòleg, treballa a l’Ajuntament de Viladecans i, entre d’altres tasques, ha estat el seu assessor en temes de ciutadania i convivència. També ha treballat a la Diputació de Barcelona. Compagina aquestes tasques amb la docència. Actualment fa classes a la Universitat de Vic.

A la xerrada va parlar del fet migratori a Catalunya. Va explicar com el concepte de ciutadania, dins del marc de la Unió Europea, ha anat desplaçant el concepte de nacionalitat. Va parlar de quins impostos paguem tots els ciutadans, sigui quina sigui la nostra situació administrativa al país, i de com n’és d’important que siguin respectats els drets de tots els treballadors i treballadores, ja que en la mida que així sigui, es podrà exigir l’acompliment dels deures com a ciutadans. La roda de l’estat del benestar es nodreix de ciutadans amb drets i deures. En la mida que moltes persones en siguin excloses, la resta de ciutadans es veuran perjudicats, perquè, a la curta o a la llarga, també els seus drets seran regatejats.

Una bona colla d’elements per a la reflexió.


Els grups d’Instrumental 3 de la tarda i del vespre, aprofitant que estàvem treballant el tema del foc i els incendis, vam anar a visitar el parc de Bombers de Mataró.
En Carles Canal ens va atendre molt amablement, ens va explicar el funcionament del cos de Bombers de la Generalitat i ens va ensenyar les instal·lacions. També ens va donar uns consells molt útils a tenir en compte en cas d’incendi o qualsevol altre imprevist. Des d’aquí li volem agrair el seu temps i dedicació, així com la gran tasca que realitzen ell i els seus companys.